Llet amb olor de lliri

     D’aquella aigua de colònia ja no n’he trobada mai més. Era de lliris, comprada en una botiga passavolant d’olors alternatives, en un carrer polsós, lluny de les vies per on al poble corria l’energia. La vaig comprar, dins la seva ampolla transparent i rodona, abans de donar a llum, per omplir el necesser que preparava per al dia del naixement.

     A l’habitació de l’hospital, com si fos una petita cambra d’un hotel polit, s’escampava la seva olor delicada. Jo hi era sola, recuperant-me d’una cesària complicada i dolorosa, i el nen que m’havia nascut, un ésser nou i meravellós, aparegut com si fos un miracle, xuclava àvidament llet del meu pit, una substància nova que s’escolava de mi cap a ell i que era com un mannà sagrat.

     Mentrestant, milers d’estornells volaven en estol els camps propers, com si haguessin arribat just per rebre el meu petit, aletejant alegres per donar-li la seva il·lusionada benvinguda.

     Els dies, rere la finestra, eren com de cristall, i a l’horitzó, en declinar el dia, el cel del crepuscle era vermell, lluint fogosament com una mostra d’aquell amor salvatge, desbordant, que m’havia començat pel meu nen, tot airejat per aquella olor aiguosa de colònia de lliri, única, mai més trobada, irrepetible, que delicadament m’acompanyava en aquella cruïlla del meu camí, aquell moment també irrepetible en què m’havia nascut el meu fill, amb el bressolet amb el seu nom i el petit dibuix d’un conillet al capçal.

     L’olor de colònia gentil que em consolava quan el cos em tremolava de feblesa i un calfred em recorria sencera pel dolor de la ferida tendra del ventre. Aquella era l’olor d’aquells dies d’amor ferotge, una xafogor ardorosa que t’atrapava i et deixava sense alè, amb una allau de tendresa que consternava i omplia de valor, que em plantava ferma davant el món per reeixir davant qualsevol lluita. Com una lleona enmig la selva.

     Dies de llet amb olor de lliri; llet que es vessava d’un pit turgent cap a un nadó satisfet, i allò era només l’inici d’una vivència que desconcertava. Què havia fet per merèixer tant?