Església humil

Ramon N. Bonet

Sota muntanya florida

l’església molt humil s’alça;

el campanaret ja crida

que vagin a oir la missa

les persones, amb lleu ànsia.

El seu eco s’arrupeix

a la vessant escarpada,

i tot el món viu ja sent

sota el seu toc amatent

seguretat i confiança.

Els ocells prest li contesten,

els isards oloren l’aire,

i les marietes roges

s’escampen com belles joies

entre botons d’or i calzes.

És una part del paisatge,

és una part de la vida

aquesta església petita

entre tot el món salvatge

i el poble, que la somia.

Dins, el Santcrist, en penombra,

està gastat de besades

dels seus fidels, que l’honoren

i amb flors i rams l’adoren

perquè els porti amb el Bon Pare.