En un extrem del bar

Asseguda en un extrem del bar
em fascina la teva qualitat salvatge.
Feréstec i a prop d’allò ignot de mi ets
per sentir amb tu el foc per primera vegada.

Fonda és la nit i estrenat bufa el vent
i límpida és la llum dels carrers solitaris
on prendre’t llavis i mans goludament
i arribar a l’espurna on t’esclata la màgia.

Preciosa és la vivència de la flama de tu
tocant-te a penes o en fricció amb el teu marge.
Home remot per endinsar-m’hi al ple
amb desig cantellut, amb amor de solatge.