Denes trencades

pablo

Hi havia un càlid vent
i pluja a les sabates,
i petons dolços, lleus,
i una petita llàgrima.

Agredolç de l’amor
i bellesa truncada,
que canviava el teu cos
en lluna de nit clara.

Intimitat de temps
dins de la teva cambra
on erraven els déus
sens voler equivocar-se.

I paraules que tu
volies regalar-me
que es tornaven silents
a contrallum dels astres.

Però res no em sap greu, gens,
tot ho rescato, intacte,
com un collaret bell
amb tres denes trencades.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.