De lluna i de sol

Altiplans d’Amèrica, abundor de palmes,

fang i pluja espessa, dolcesa i boira alta.

Fullam, plataners que fan de paraigua,

homes que travessen pujols i hores blaves.

Natura infinita, camins sempre viables,

escalfor del món entre fulles i arbres.

Amèrica íntima, on canten les garses

on riuen els micos, on vetllen iguanes.

I on l’amor s’estén amb les dues ales,

planant sobre el mar des de ribes altes.

I a platja, a recer, floreix una estança

amb un llit subtil de flors de sal i ambre.

I el dia i la nit la visiten, càlids,

estenent-s’hi, oferts, feliços d’atraure’s.

El dia i la nit, suavitat de nacre,

seda negra i riu, setí i oleandre.

Esplèndids amants que sobre el llit s’amen:

s’han mirat als ulls i ha fluït la màgia.

El dia té el llavi a la nit que calla

i ella obre el caliu i la llum que guarda.

I de tots dos neix delícia, fragància,

remorós encís, abundor que esclata.

Dia i nit units, sens fi acaronant-se:

suau els ve a ungir l’oceà que els banya.

Pluja sense tro, cel que trenca l’aigua,

llavors com fruit d’or pel món, escampant-se.

Esclat d’abundor, la fruita granant-se,

cacau, esplendor, dia i nit conreant-se.

Dia i nit vetllant, intactes, flor i fauna,

estampant al cel delits i besades,

ondulant carenes, fent afraus, gorjades,

dreçant els destins de vides humanes.

De lluna i de sol són totes les ànimes.