Conjur

Les muses de la nit t’esperaven,
amb el seu crit de selva, profund, rugent,
amb jocs de foc i banderoles. Els gests
dels tamborers eren per enlluernar-te,
i els designis de la pols, escrits
pels batecs dels dansaires, per fer-te’n ser
una part, com una estrella. I hi havia
en un lloc remot per la bellesa, tendre
per la nit calenta, el clar de la meravella,
on caurien els astres perduts,
i espetegarien els somnis amb els mangles.
Les muses de la nit t’esperaven,
amb el teu mirar moreno, el teu cos,
que aferma els desitjos en fondària,
els teus llavis bullents, que besen
sobre la pell cremada, les teves mans
que erosionen les flames, i fan cruixir
els cabells, i porten aigua clara.
T’esperava també jo, sang,
ona, roca, múscul i mirada.
Llavis de molsa roja, ossos,
per sostenir-te delícies i batzegades.
Amor per regalimar lentament com
polpa de la teva pell astorada,
que batega, comprèn i respira,
i intensa vibra, i desfà enyorança.