Com t’ho has fet?

Dimarts matí

 

—Hola Carme, com estàs?

—Ei, Àlex.

—Escolta… d’això… m’agradaria parlar amb tu…

—Doncs digues, home!

—Bé, és que aquí, al mig del carrer, no és prou adient… Et vull  parlar d’una cosa personal.

—Ah sí? I què em vols dir? Jo ara anava cap a casa.

—Doncs t’acompanyo.

­—Si tu vols…

—Mira, el que et vull dir és que…

—Què?

—…que tu… sempre m’has agradat…

—Estàs de broma! Però si puc ser ta mare!

—I què?

—Au, fuig. Que et falta un bull, potser?

 

 

Dimecres migdia

 

—Hola, Carme. Com estàs?

—Bé. I tu?

—Doncs ja veus, aquí pel carrer, buscant-te.

—A mi? I per què?

—Ja t’ho he dit. M’agrades. Per què no em dónes el teu número de mòbil?

—Fuig, home. N’hi pensar-ho! Què t’ha agafat, a tu, ara!

—Si ets la dona més maca del poble, què hi puc fer jo, eh?

—Au, vinga, vés, i no m’atabalis que tinc pressa.

 

 

Dijous tarda

 

—Digui?

—Hola Carme, sóc l’Àlex.

—Àlex! Com és que saps el meu número de telèfon?

—És que sóc molt espavilat, jo.

—Ja ho veig, ja. I què vols, ara?

—És que et trobo a faltar tant…

—Escolta, que penjo!

—No, espera… Mira, encara que m’ho posis tan difícil, no penso desistir.

—Vés a pastar fang!

 

 

Divendres vespre

 

—Hola, Carme. Quina sort, trobar-te!

—Doncs mira, ja me n’anava.

—Espera, que em prendré un cafè aquí amb tu.

—És que espero algú.

—Ah, molt bé.

—Que no t’asseguis, et dic!

—Tranquil·la. Només és un moment.

—Però quina barra!

—Ai, per què em tractes així, dona?

—Perquè no vull que tothom em vegi amb un noi amb cara de babau a qui li porto vint anys.

—M’he de sentir culpable de què m’agradis?

—Que t’aixequis, si us plau!

—Bé… Ui!, quina batzegada que m’ha fet el nervi de la cama. Es veu que se m’ha adormit…

—Vinga, circula!

—Sí, dona, sí.

 

 

Dissabte tarda

 

—Digui?

—Hola Carme, sóc l’Àlex.

—Però, escolta! Què passa, ara?

—Vols sortir amb mi, avui?

—De cap manera! Adéu!

—Ep, no pengis… Vols que anem al cinema?

—Ni pensar-ho!

—Doncs baixem a Barcelona. Allà no ens coneix ningú.

—Mira que ets porfidiós!

—Guaita, ara mateix passo per casa teva i ens n’hi anem.

—Que no!

—Bé, però jo igualment passo.

 

 

Dissabte nit

 

—Escolta, Carme, jo vull ser el teu nòvio.

—Àlex, no t’he dit que no mil vegades?

—Després d’això, tampoc? No t’ha agradat gens?9

—Calla… El que no comprenc és com has arribat fins aquí. A veure, com t’ho has fet per ficar-te al meu llit? Pots explicar-me quin mètode has utilitzat?