Com és?

Com és que lluïa rodona la lluna

amb aquella claror resplendent?

Com és que el cel era d’un blau magnífic

com el tall d’un diamant iridiscent?

Com és que et tenia a frec de mà

excessiu en el teu atractiu?

Com és que la nit era fonda i extensa

brunyida i pròxima amb el teu encís?

Com és que vaig tenir-te entre els braços

compenetrant totes les dimensions?

Com és que seguíem guiant-nos per la música

del nostre íntim gravitant giravolt?

Com és que la teva bellesa inefable

va aparèixer sencera per a mi aquella nit?

Com és que el temps fondo només s’il·lumina

pel retall sideral d’aquella cambra antiga?

Com és que has quedat aturat en el teu moviment

per fastuoses vessades de vida?

Com és que només visc enfilada

en aquell ample espai celeste nocturn?

Com és que a la terra va obrir-se una estança

curulla de plenitud complerta amb tu?

Com és que per tenir-te esclatant em complanto

en la meva elaborada i zenital solitud?