Apunt

Al blau vell del cel
la lluna lluent.
A la plaça oberta
hi passa la gent.
Toca la campana
el lleu pas del temps.
La teva figura
fonedissa, absent.
Es condensa l’aire
endolcit i quiet.
Prepara l’escena
però tu no hi ets.
El lent transitar
del vespre, fosquent.
Les antigues pedres
retenen rellent.
Els xiquets segueixen
el seu joc freqüent.
Els xiprers s’enfilen
punxeguts, pacients.
La lluna es mou calma
al cel permanent.
Amb la bellesa encesa
t’espero, complaent.
Amb l’amor en un puny
t’espero inútilment.