Salveu el so de la llengua vellutada
que floreix entre els vostres llavis tendres,
reneix en vosaltres cada cop la pàtria,
l’abast complet del sentit de la terra.
Sembreu a l’aire la vibració antiga
d’aquests parla que es desgrana clara
amb la llavor intacte de la poesia
que neix de dins vostre com lluna nostrada.
