A l’alba

 

home sota la pluja noi

Em recordes els homes

que vaig estimar de jove;

pell i experiència incautes,

somnis que a borbollons broten.

 

Fas l’olor lliure i hermosa

de nova cançó catalana,

del somriure de les ones,

d’un matí calent de platja.

 

Tens el tacte ardent i humit

de joventut que et traspassa;

passes una nit amb mi,

per sempre, te’n vas a l’alba.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.