Velles notes

Cau, lent, el temps, i s’enduu velles notes,

i sales de cinema antigues i fervents.

Com un llibre desat de llarg a lleixa nova,

s’esmicola i s’escampa per escletxes de vent.

Amors que festejaven sentors de galtes joves

arrosseguen les fulles caigudes i indolents,

i els records vius i alegres que un dia foren glòria

avui ja són relíquia sense fulgor ni tremp.

La llum es descompon i esdevé només fosca,

i fa runa marcida de tota cosa el temps,

i cau, lent, i s’emporta tota la nostra joia,

l’afany de cada dia, tot el viure amatent.