Titella de la nit

Titella de la nit

et mouen fils d’angoixa,

amb els sentits ferits

i el no-res per pesombra.

Un llamp ja t’ha partit,

espantaocells d’escorça,

fins la nit se t’enriu

quan travesses la fosca.

Titella desmuntat,

tens les cordades foses,

estàs esbatanat

de com el dolor enfonsa.

Putxinel·li tan trist

penjant des d’una soga,

has volgut ser feliç

i t’han tallat la corda.

Has volgut estimar

i has vist el rictus ample,

i t’han decapitat

i t’han llençat enlaire.

Has rebut els embats,

titella, del sicari;

ara ets desmanegat,

tirat dins de l’ossari.

No podies pensar

tanta infelicitat.

Ingenu, imaginaves

que eres valorat.

I penjaves d’un fil

d’una mà que t’odiava.

T’ha llençat al voral

algú que no té entranya.