Pèrdua

Posted on 20 febrer 2011 | Deixa un comentari

 

Els nostres petons

van quedar tancats

en la volta de la nit,
doblec de temps
desat per la matinada,
perdut en l’infinit,
ancorat a la xarxa
que mai no rescata res,
que no em deixarà trobar-te;
olor de fonda passió
que no va arribar a copsar-se:
així, els nostres petons,
aquella trobada opaca,
així el cercar-nos pels racons
en espera de l’alba.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes ombrívols, Poemes per a dones. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.