Pell de serp

Millor que t’escapis de la meva solitud,

del meu mal negre, que porto, i és un estigma,

millor que el calze, terra que en tu duus, i llum,

se’n vagi lluny del meu fracàs d’equilibrista.

I que resplendeixin les aigües de les deus

de tot allò que t’espera per viure:

sóc la pell de la serp que has canviat,

sóc allò que per tu és ja inservible.

Millor que triïs el camí llunyà

i desencaminis allò que va unir-nos:

el temps teixeix l’esquerda del nostre habitar,

i tu sens mi seràs, i ja sens tu claudico.