Ofrena

Prop la teva intimitat

et triaré les paraules

i les vestiré d’albor

i d’olor de matinada.

Respiraré al teu compàs,

seré un ocell de la plana

que aletejarà amb la mà

sobre la teva pell clara.

Els llavis seran l’ofrena

de la meva ànsia vessada

que vorejarà el teu cos

 cercant-te els llocs introbables.

Les puntes dels meus cabells

seran brisall i garlanda

del teu pit, per morir en ell,

del teu encís intocable.

I l’abraçada serà

calor intensa i tancada

sobre el teu batec turgent,

que vindrà a segellar-la.