Només d’un gest senzill

Dins capoll de llençols, estant dintre el meu llit,

somio que algú té cura de qui jo sóc,

algú a qui li importa si sóc o no feliç,

algú que no existeix i que és motiu d’enyor.

Però somiant un gest, un de sol, sensitiu,

em torna la il·lusió, la joventut i el goig,

i es torna suau el temps i l’esperança viu,

i el meu cos reverdeix i s’estronca tot plor.

I la bellesa ve i es presenta de nou

amb un somrís molt lleu, només d’un gest senzill,

i tota jo m’he omplert de llum i d’escalfor

tant sols creient que a prop pugui haver-hi caliu.

La dolçor d’una mà que just toqui el meu cos,

que amb un gest just per mi vingui a cobrir el meu fred,

que sàpiga trobar qui de veritat jo sóc,

i aquest vast abandó no torni a ser mai cert.