Eva

Gustave Courbet

Carn extreta d’un motllo de fang,

matèria nova del paradís,

fràgil al dolor, al cop i al tall,

exultant sota l’aire de la nit,

exuberant en la claror solar.

Cos de dona dotada de pits,

desig que déu ja havia somiat,

d’on totes les generacions s’han nodrit

sorgides del gènesi en tu modelat,

allà on Adam feia brollar l’estirp,

d’on ha fluït tota la humanitat.