Dona del sol morè

Vola al vent la teva faldilla de piquets

i la rossor del teu cabell s’estén alada,

i navegues entre els camps de gallarets

damunt la teva bicicleta argentada.

Les teves dolces pigues són un desig roent

i confitura densa el teu cos ple de gràcia,

i passes riallera i amb la mà em dius adéu

i el cor que et fan els llavis a la pell deixa marca.

Dona del sol morè sota el cel que t’abasta,

rialla de la vida que traspasses l’estiu,

portes entre les mans un doll de l’aigua clara

que treu llucs de l’amor, que el torna a reverdir.