Dona africana

Mou el vent el teu llarg mocador

i s’ondulen les dunes del desert

mentre el teu llavi roig i abrasador

cerca mots antics al vent obert.

Caliu en tu de pell de lleopard

suat de córrer les selves i estepes;

s’alcen plàcids i bells els baobabs

fent els seus fruits en les tardes calentes.

Pell contra pell, color de clara nit,

escalfor amb escalfor, dolcesa encesa,

sabor de saba, vegetal teixit

del teu cos alat de suau nuesa.

Desvetlles altre cop els vells conjurs

de comunió arrelada a la terra,

de carícia de cel d’un fast d’atzur,

dels cinc sentits tots plens de lluna excelsa.

Descalça camines sota el sol austral

i tastes les aigües de les conques verges,

i mostres de nou el camí primordial,

la gènesi concisa de la nostra espècie.