Dona a la platja

Misteri estès al sol,

enigma de la terra,

suavitat de mugrons

i pell dolça, morena.

 

Ets voluptuositat,

principi del camí,

terra oferta, carnal,

parra, raïm i vi.

 

Centre de gravetat,

cançó de l’univers,

és cremor i densitat

al teu estiu encès.

 

Ets per qui es mou el mar

i s’enriolen les ones,

guia del caminant,

sendera de l’aurora.


I pel teu cabell fi
s’hi batrien els pobles,
com per Helena un dia
herois reptaren Troia.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.