Deixa’t anar al vent

Deixa’t anar al vent com el vol d’alosa

i entre les flors blanques asseu-te a somiar.

El vent farà fins els trets del teu rostre,

i la pell, suau, i l’esguard més clar.

Que l’aire del món et doni lluor nova,

que l’ample horitzó et doni la mà,

tot el teu cabal emmarca tothora,

entre el cel, obert, i el teu caminar.

Sàpigues triar la millor collita,

damunt el vent lliure, sempre cavalcant;

ales sorgiran del voler que et guia

i les incerteses s’esmicolaran.