Crit d’estrella

Posted on 20 febrer 2011 | Deixa un comentari

 

Adormida a l’estany,

sirena bruna,

et cau la nit damunt

de les parpelles,

 

i a la teva nineta

hi surt la lluna,

tu vestida de blanc,

ella amb vergelles.

 

Ja no arrelarà en tu

cap nova saba,

se n’ha anat l’esperit

a terra estranya

 

i fent osques a l’aigua

mansa i quieta

arrela al teu marjal

un crit d’estrella.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes per a dones. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.