En el carrer tranquil
la meva vida cruix,
amunt i avall transiten
només desconeguts.
Una petita orquestra
toca a una cantonada,
música com fils d’or
que em parlen del que em falta.
L’aire és transparent
i tot el ritme és suau,
jo vull la vida intensa
però el meu riu va a un afrau.
Vull l’onada del mar,
de bravor a carícia,
només passa el temps las
damunt la meva vida.
Els ulls sense horitzó,
el meu esguard captiu,
i aquest tram de carrer
lent i repetitiu.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 