Encara els petits cérvols
respiren a la teva ànima,
amb els contes que de nit
venia a explicar-te la mare.
Com ells encara transpires,
però ara als teus llavis plana
pols de papallona daurada,
que anuncia una nova vida.
Llavis tendres que tremolen
de tot allò que els espera:
un nou cant ja s’obre via:
crema la joia i la pedra.
