M’esgoto a mi mateixa entre la solitud,
avorrida de mi faig camins circulars
amb un batec de cor just lleu i compassat,
monòton, esquifit, i al final desastrat.
M’avorreixo de mi a tot arreu on vaig
i la nit encén fars sempre llunyans de mi,
xarols entre fanals de colors infinits
on passejo el meu plor, eixut, que mulla endins.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 