Aura de lluna

Herba llunària
en nit de blava lluna,
la belladona
per barrejar amb escreix.
A la finestra
penso apòzemes pures
en nit de bruixes
al pic del novè mes.
La boira em porta
l’olor de l’estramoni
del bosc intacte
de la terra de Xres.
Iré a collir-ne
a l’hora epicúria
quan l’au nocturna
faci fugir els arquers.
De l’aquelarre
en sou les convidades,
dones de l’aigua
de l’ancestral fluir.
Porteu mandràgora
en feixos i a braçades,
i el jusquiam
a cosa de no dir.
Dels blaus resquills
de la lluna que cauen
farem collars
d’astres aquesta nit.
Fidels a l’aura
que de la lluna emana
cap llei no ens mana,
ni mai serem servils.