Agonia

Posted on 20 febrer 2011 | Deixa un comentari

 

 

S’eleva el crit escanyat de la forca,

del clos que remet les dones a presó,

de la nit que batega llosca i fosca,

del dolor que no troba claror.

 

S’eleva el crit entremig la sordesa

d’un pantà abrupte i tenebrós,

allà on mai no arribarà cap contesta

i és esglai glaçat, i torna tot crit orb.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes per a dones. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.