Xemeneia

Cor de navegant intrèpid

alçat a la blava mar,

veus a les ribes sirenes

sents el seu cant modulat.

Olores els vents, i flaires

altres vaixells encisats

dins la rella marinera,

xarxa blava i ondulant.

T’enjogasses amb la brisa,

encetes sons guturals,

i el teu coll pintat d’artista

es balanceja jugant.

Duus un barret de pirata

però ets sensible, i dins tens

una ànima dolça i brava

per jugar a fer de guerrer.

Blau, groc i verd t’engalanen

sota el cel ample i ardent,

i la pluja desbordada

poleix el teu coll d’ocell.

Trencadís de marbre orna

en espiga el teu coll alt,

i ara rius, i ara et gronxes,

i somieges temporal.

I veus l’horitzó esplèndid

i no vols tornar al terral,

ni saber que ets xemeneia

d’una torre enmig del camp.