Tardor

Marró de terra et condensa
amb arbres lluents d’aram,
la brisa, sospir de l’aire,
porta espores i humitat.

Recòndita estació íntima,
les arrels tornen fluents
en la molla molsa viva
de la terra que et sosté.

Les fulles grogues dels arbres
són un núvol de dolçor,
i l’horitzó que t’esguarda
té un desig rodó d’ozó.

Faules velles engalanen
l’or vell del teu moll boscam
i bolets, joies galanes,
tens per caprici i reclam.