Paper assecant
que el lila composa:
hi regalima
com un raig de sol,
emmarca Egipte
en una mirada,
i un rostre esguarda
la tarda que es mou.
Una mà ferma
recolza la galta
i el somieig
del noi camperol
que amb una gerra
ve de buscar aigua
i ara reposa
al tombant del pou.
Fa olor de blat,
la pau l’acompanya,
el falziot canta
la vida entre els joncs.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 