Sirguen els velers,
figuretes fines,
fusta i gran velam
obert a la brisa.
Damunt l’Albufera,
copiós mar salat,
amb l’or s’encatifen
del sol tot daurat.
Són verdes les aigües,
salobres, fractals,
i són com baldufes
els velers alats.
Damunt l’aigua es gronxen
i van fent camí:
d’una terra a una altra
València va amb mi.
L’Albufera canta
amb l’aigua que dringa,
el vent suau entona
un cant mariner,
i els homes que parlen
al veler que llisca
el valencià tenen
com ànima i deix.
