Li cau una llàgrima
en la freda nit
de la blanca galta
damunt del vestit.
Lleus gotes de pluja
cauen al terrat
amb un fons de música
i de desempar.
Les notes agudes
el fan plorar més,
tristor deixatada
al mes de febrer.
La lluna és rodona
i escalfa fluixet,
alta, bella i muda,
al terrat tot ert.
Fa una dansa trista
en la solitud
amb un cor d’ermini
petit i perdut.
Dins la meva ànima
és on s’ha posat.
―Salta al nou dia,
Pierrot estimat!
Vindran primaveres,
faran eixugalls
de llàgrimes teves
i dels meus pesars.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
Felicitats Carme, uns poemes molt dolços, molt tendres.
M’encanten,