Petó

Trèmul es desplega el temps

en trèmula dimensió,

cauen lleus les gotes d’or

deixant arribar l’amor.

M’inunda el teu petó

com el més càlid dels mars,

m’hi submergeixo del tot

i s’obre la immensitat.

Em toquen les teves mans

que només són escalfor,

estremides com el mar,

tan humides com el món.

Dins de la teva maror

respiro la intensitat,

prenc de les teves onades

miratge d’eternitat.

Em fas fluir en l’infinit,

on ponts i murs han saltat,

sóc magma que no té fi,

sóc univers i unitat.