Dolor que desfà
l’arrel i l’entranya,
la realitat xiscla
sota un doll de lava.
Volcà que corroeix
cel, terra, foc i aigua,
l’aire és el sulfur
que crema i inflama.
Horror abissal,
fondo com tenebra,
metzina mortal
que l’angoixa impregna.
Patir sobrehumà
que esfondra sens fre,
huracà que arrasa,
crit, paüra al ple.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 