Cànem que ordiu amb els dits,
brots vegetals, gran cistella,
eleveu-vos en graner,
poseu blat dins la pastera.
Dits trenats de negres mans
que homes i dones forneixen,
aixequeu Àfrica en viu,
ensenyoriu l’arrel d’eben.
Feu del vostre continent
bressol de la gran promesa,
fermes mans en fort lligam,
sigueu flama i renaixença.
Llanceu el més alt dels crits
pobles humans d’atzabeja:
que el vostre clam insubmís
piqui al plexe de la terra.
Publicat dins de ., Poemes solars
Les mans acaronen mans,
les mans es conhorten, tendres;
pugen en espiga els dits,
dolçor, pàtria descoberta.
Ramell de necessitats
que les mans apleguen, fermes;
apunten al blau del cel,
a la terra baixen plenes.
Solidesa, humanitat
que les mans juntes desvetllen;
escampen escalfor i pau,
trenquen dolors i cadenes.
Publicat dins de Poemes solars
Palmer Hayden
Quan vas perdre la selva,
poble negre de Harlem?
A la vora de quin foc
expliques avui contalles?
On és el rugit calent
del lleó prop de les bardes?
On el coll de la girafa
que s’eleva entre els arbres?
On les fites de la nit
i les olors de les planes?
Mantens l’escalfor que crema
dels grans riures i paraules,
ànima negra que canta
la trobada i el contacte.
Ànima fresca que vibra
de passió i de cor ample,
cap suburbi et domestica
poble tendre, mel salvatge.
Beus d’aigües pures i riques
i entones cançons a l’aire
que ens somouen l’esperit,
i vols pau a riallades.
No et pot vinclar pas ningú,
poble germà, fullós arbre:
arreu del món, allà on vius,
el teu cor lliure encén flames.
Publicat dins de ., Poemes solars
Home i dona nus dormint
abraçats damunt de l’herba.
A vol d’ocell el vent riu
i els compon aquesta gesta:
―Sou finibles,
sou fungibles,
sou finits,
àngels caiguts,
teniu còrpora marcible,
sou fulla a mercè del temps,
però amb la vostra abraçada
desafieu tots els déus―.
Publicat dins de Poemes amorosos
Publicat dins de Poemes a la musa, Poemes de Barcelona
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 