Tens tot l’esguard net,
i clar, ens abasta;
no tens por de res
i ets llum de rosada.
Tots allò infinit
tens a la mirada,
noia de la rosa
generosa i blanca.
Blau de cel intens
i pau regalada
dónes en penyora,
i ets xamosa i franca.
Tota tu ets sencera
en els ulls de fada.
Dins seu resplendeix
el millor de l’ànima.