Màquina d’escriure

  Lletres en safata perquè pitgi el dit

ben arrenglerades en estants petits,

humils representen tots els sons humans

i alegres impremten fulls de paper en blanc.

Dintre dels seus traços, d’allò més senzill,

hi cap l’univers dúctil i infinit,

civilitzacions, llenguatges dispars

i sencera l’obra de la humanitat.

Cada clic que entona una lletra al dit

és l’home que avanza i es torna més ric,

i canta la vida, i fa l’amistat

a tots els seus somnis i a la veritat.

Així d’una màquina d’escriure normal

en neix meravella i edèn terrenal,

serpentina roja, alba i lila ensems,

i endavant repica complet l’univers.

Orfebre del ferro és qui t’ha creat

artista de lletres és qui et fa trescar,

tens l’abecedari, síntesi del món,

neix en tu allò humà en cada creació.