Mal endanyat

El Bosco

Hi ha un món ple de monstres de ferotges ulls,

dimonis furiosos de maldat curulls.

Els homes no poden mai aixecar el cap:

és la tirania del fort i del fart.

Tot el cristianisme malaltís i cruel

és dins la follia i treu verí i fel.

Rebolcant els homes pel més brut dels fangs

el catolicisme els va traient sang.

Malaltia humana que no deixa lloc

ni a l’alegria ni al plaer ni al joc.

Just el goig de viure esdevé pecat,

tot concupiscència i mal endanyat.

L’esperit s’envolta de la malvestat

d’un pecat horrible que l’ha originat.

“Ja la humanitat va ser desterrada

del bell paradís per espasa en flama”.

Ho clama un clergat que escup serps malignes

i que ens vol esclaus i fer tornar indignes.

“Sou carn de condemna, ningú és innocent,

i per molts pocs s’obre la porta de Déu”.

Potser per aquells que han just disfressat

les passions més baixes fent creure pietat?

Fan esgarrifances els que van al cel,

els que es diuen àngels però són pou d’infern.

Un cel que valora la hipòcrita faç

d’aquells que en el món són àspid voraç,

d’aquells que han volgut ofegar la vida

fent por als innocents amb la llei divina.

Aparteu son rostre del nostre davant:

si Déu existeix és goig galopant.