La màscara

Estàtica,

l’infinit l’observa,

hieràtica,

és món de fredor,

superba,

amb rictus de mort damna

la fràgil vida làbil

que ens recorre a tots.

Gelada,

amb la daga sega,

obscena,

descarna tot cor

lasciva,

amb la mort fa conxorxa

i cruel ens planifica

un fat esgarrifós.

Roïna,

la corrou l’enveja,

altiva,

es rosega voraç,

mesquina,

vol mort sobre la vida,

de goig desposseïda,

i joia, i carn vivaç.