Festassa

Joan Miró

Seduït pel vermell l’arlequí fa festassa,

i una estrella del cel va al convit de comparsa.

Ella s’ha pentinat i posat cua blava

i va fent girs lluents i fugaços en l’aire.

Personatges afins a l’arlequí fan dansa

en un ball onerós d’organdí i delectança.

Ell somia content i el seu somni li parla

d’univers luctuós, que pren vida i folgança.

I l’ambient tot festiu la finestra li guarda

tot vetllant els confins de la festa somiada.

Música i il·lusions fan lluentors rosades;

blau és el cel de fons, on hi ha una muntanya,

i una llengua de foc i una lluna que esguarda,

i un suau aire flairós per eixir a la nit blava.

Dins l’estança, tancat, l’arlequí riu i canta,

i ara es posa a somiar en voltar per la prada.

Sent l’olor dels braus pins, sent del blau mar l’onada

i el refilar feliç d’un ocell dalt la branca.

I es promet que demà, en desvetllar-se a l’alba,

la disfressa es traurà i anirà a la font clara.