Dits trenats

Posted on 19 febrer 2011 | Deixa un comentari

mans negres superposades  

Cànem que ordiu amb els dits,

brots vegetals, gran cistella,

eleveu-vos en graner,

poseu blat dins la pastera.

 

Dits trenats de negres mans

que homes i dones forneixen,

aixequeu Àfrica en viu,

ensenyoriu l’arrel d’eben.

 

Feu del vostre continent

bressol de la gran promesa,

fermes mans en fort lligam,

sigueu flama i renaixença.

 

Llanceu el més alt dels crits

pobles humans d’atzabeja:

que el vostre clam insubmís

piqui al plexe de la terra.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en ., Poemes solars. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.