
Orgullosa de ser dona
m’ajasso al bressol del sol;
els meus dos malucs sostenen
l’obra de la creació.
La meva rosa fruitosa
porto als llavis i al mirar:
no pas tots podran collir-la:
només qui la trobarà.
Dreçada davant la terra
torno terra aplegar;
que no saps que sóc deessa
i puc nounats infantar?