De tots amors

Nit que es desvetlla sens tu,

parany de la solitud,

tot ombra.

Parla de tu el meu ofec,

em moc enmig l’aire opac,

t’invoca.

M’esclafa la lluna al fred,

la teva finestra és closa,

ja orba.

Com un ull ens va mirar,

somrient-nos abraçats,

fent fronda.

Camí de la llibertat,

van ser els teus petons carnals,

salobres.

Mai no t’ho vaig saber dir

i avui no et resten per mi

penyores.

Pena que m’enduc endins,

on basteixo amagatalls

d’aromes

i faig culte dels sabors

de tots amors que has deixat,

aurores.