Abraçats damunt de l’herba

Posted on 19 febrer 2011 | Deixa un comentari

 

Home i dona nus dormint

abraçats damunt de l’herba.

A vol d’ocell el vent riu

i els compon aquesta gesta:

 

―Sou finibles,

sou fungibles,

sou finits,

àngels caiguts,

 

teniu còrpora marcible,

sou fulla a mercè del temps,

 

però amb la vostra abraçada

desafieu tots els déus―.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes amorosos. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.