This gallery contains 1 photos.
Baixkir va mirar finestra enllà mentre el presentador anava reptetint el seu nom entre les ovacions del públic. Li tocava fer el discurs a ell després del recital del seus poemes i se sentia el cor tan petit que pensava que es desmaiaria. Per la finestra va veure els carros de cavalls que avançaven enmig del carrer obert entre l’espessa neu, i el … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Ah!, com regalima la suor pel teu cos. Cara avall, pit avall, cuixes avall, també. M’hi extasio! I amb aquest teu posat abandonat i indolent amb què, estirat, et fregues lentament ara un braç, ara l’altre, o et passes suaument la mà pel pit. Ai, em poso a mil! Saps què? Estàs boníssim! I si no fos que … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Trucava de nits i no deixava marge. Tenia una feina neta, en la qual de vegades es demorava. Conscient de la seva importància, era vanitosa i tibada, sempre austera, mai engalanada, a punt per mirar de cop als ulls i no poder sostraure-s’hi. Sempre silenciosa, de gestos precisos. La seva forma era severitat pura, descarnament de vida, com … Continua llegint
—Ai, Flora, quina bona olor que fas…
—Sí?
—I quina pell més suau… ai…
—Sí?
—Vine, Flora, anem al paller!
—No, Antoni…
—Sí, que aquest pedrís és incòmode.
—És que… la meva germana em buscarà.
—Però si està ballant amb el Pere. Poc s’hi fixa, ara, en tu.
—És que tindré fred. Aquesta disfressa d’elf no és gaire calenta.
—Què dius, ara! Ja t’escalfaré jo.
—És que… Antoni… no sé… de veritat…
—Que et fa por la meva disfressa d’ós?
—No. És que no vull… començar res…
—Shhhhh… Confia amb mi. Vine.
—És tard, ja… Guaita, les tres de la matinada.
—Vinga, Flora, que avui és Carneltostes, dona, i quan l’orquestra toqui l’últim ball ja tornarem a ser aquí.
—Vols dir?
—Que sí!
*
—Quin cel més bonic! I el fenc és bla.
—Mmmmm…
—Ei… no, ei… no, els pantalons no.
—Shhhhh…
—Antoni, no…
—Ohhh! Deixa’m… deixa’m…
—No… sisplau, Antoni…
—Ai, que bona que estàs…
—No… no…
—Deixa’m… que no m’aguanto…
—Però… sisplau…
—Així, ahhh… així, ahhhhh…
—Antoni…
—Mmm… mmmmm… mmmmmmmmmmMMMMMmmm…
—Ai…
—Buuuf. En tenia tantes ganes… Mira, sembla una ria, això.
—Ai… vine… acosta’t…
—Deixa, Flora, què vols?
—Vine … ai… no em deixis, ara…
—Estàs de broma? Jo guillo, tia. Aquí hi fa un fred que pela. Que véns o què?
Publicat dins de Contes curts
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 