Daily Archives: 15 febrer 2011

No ho permetis

prostituta_3

     —Hi estàs bé, al bordell, Rània?

     —No. Però no tinc cap més sortida.

     —Te n’estic oferint una: acull-te al nostre programa de reinserció.

     —…

     —Per què no contestes?

     —Perquè ser prostituta és una cosa miserable, fastigosa… però necessito treballar.

     —Pots treballar en altres coses.

     —Però vostè m’ha vist bé, senyora? Sóc gran, no tinc estudis… no sé ni pensar, ni parlar…

     —Només es qüestió de confiança en tu mateixa.

     —I, a més, tinc por.

     —De què?

     —Dels amos del bordell. Si em troben m’estovaran.

     —No ets la seva mercaderia. Denuncia’ls ara. Tu ets una persona i ningú et pot comprar.

     —I qui em farà cas? Amb diners ells ho paguen tot.

     —Tot no, Rània. Poden coaccionar persones desprotegides, vulnerables, però no comprar-nos a nosaltres.

     —I si em veuen els clients? Es burlaran de mi.

     —Per què?

     —Per què ells em titllen d’escòria. Sóc una cosa que han utilitzat i llençat. Vostè què sap?

     —I ells, no són escòria?

     —Ells tenen el poder, les oportunitats…

     —I no són més escòria, encara, que són prostituïdors de persones en una situació de debilitat? No és ser miserable, això? No es per tornar-se vermell de vergonya? Tenen cap dret a burlar-se?

     —Però els homes manen. Poden fer el que vulguin.

     —No ho permetis. Tots els que t’han prostituït, els proxenetes, tots els que t’han abaixat les calces, els clients, aquests puters, tenien altres sortides. Qui no en tenia cap més eres tu. Aixeca el cap. Surt d’aquest estat de feblesa i comença a valorar-te i a valorar les coses en la seva justa mesura.

     —No… Ser prostituta ja m’ha pres massa.

     —Què t’ha pres?

     —La vida… la salut… On vol que em presenti? Vostè no en té ni idea!

     —I què esperes? Que els clients i els proxenetes segueixin abusant de tu? Anar a prostituir-te a Alemanya pel Mundial de Futbol?

     —I què puc fer?

     —Escolta: aquí si algú val ets tu. Deixa’t ajudar. Vine a la nostra casa d’acollida. Hi ha moltes companyes exprostitutes que t’ajudaran.

     —I per què ara no n’hi ha cap, aquí? Elles entendrien el que dic.

     —Jo sóc exprostituta, Rània, i estic disposada amb els cinc sentits a aturar aquest comerç humà esfereïdor. Vols col·laborar-hi?

 

 

Galeria

Melmelades

This gallery contains 1 photos.

        La cuina era territori de les dones, allà on no s’acostava mai el meu pare, si no era per escridassar o pegar, amb la seva violència virulenta.      Aleshores s’ennuvolava tota la realitat i el món sensible quedava … Continua llegint

Galeria

Els meus pares

This gallery contains 1 photos.

        El meu pare cridava i menyspreava la meva mare, sempre i a tot arreu. Amb cap de nosaltres no va tenir mai una paraula afectuosa, ni un lleuger acostament, ni tant sols una mirada. Tot en ell sempre … Continua llegint

Galeria

Per a un amant fluixet

This gallery contains 1 photos.

Estimat Paulí,        Friso només per trobar-me amb tu demà. La història que he viscut amb tu ha estat tan excelsa, tan sublim, tan meravellosa, que no pot existir cap home al món, sigui en la direcció que sigui, … Continua llegint

Galeria

A qui esperava?

This gallery contains 1 photos.

       La pluja cau amb fúria, com si intentés esborrar una època, i la humitat plena d’ozó penetra les cambres i renova l’aire que, ple de commocionats somnis, les havia resclosit.      Al bar hi ha entrat una foscor … Continua llegint

Galeria

Immobilitat

This gallery contains 1 photos.

       La calor t’obligava a la immobilitat. Ja de bon matí, quan el passeig de l’illa es despertava amb els seus sons sensibles i animats, la cremor inundava el balcó i penetrava per tots els intersticis de portes i … Continua llegint

Galeria

Aiguardent

       Damunt la taula hi ha les fotografies en blanc i negre dels anys cinquanta en una ciutat del nord d’Itàlia. És l’estiu i els carrers són deserts. Les portes de les cases, els testos de plantes, les línies … Continua llegint

Tanta felicitat

 

ROSA:    Saps què penso, Joan? Que potser estic a punt de morir, perquè em sembla impossible tanta felicitat.

JOAN:     Sí que es pensa això, oi?

ROSA:    Escolta, passi el que passi, recorda que ets el millor que m’ha passat en molts

anys. El millor. Recorda sempre això.

JOAN:    Quina sort, Rosa, que ens hàgim trobat al grup de teatre. Quina sort que hem tingut.

ROSA:     Sí, quina sort.

JOAN:    Oh, Rosa, com ho saps, això? Com saps que això és el que m’agrada més del món?

ROSA:     Perquè et conec.

JOAN:     Tu em toques com jo sempre he desitjat que em toqués un noia.

ROSA:    

JOAN:     Deus ser molt rica, si tens tant per donar.

ROSA:    

JOAN:     Per què m’estimes?

ROSA:    Perquè… sento on s’empelta la vida en tu.

JOAN:     És això, és això. Rosa, que bé! Quina meravella!

ROSA:     M’encantes.

JOAN:     Tu a mi també.

ROSA:    Et sento tan profundament, Joan.

JOAN:     Jo també et sento. Quina plenitud!

ROSA:     

JOAN:     Oh Rosa, quines mans! Cap dona m’ha tocat mai així.

ROSA:    És que jo t’estimo.

JOAN:    

ROSA:    Ets deliciós.

JOAN:     Tu sí que ets deliciosa.

ROSA:    Amb tu em sento una persona rica i completa.

JOAN:     Jo amb tu també.

ROSA:    Sé que sempre t’estimaré. T’estimo ara que tens trenta anys, i sé que t’estimaré quan en tinguis quaranta, quan en tinguis cinquanta, quan en tinguis seixanta, quan en tinguis setanta. Sé segur que sempre t’estimaré.

JOAN:     

ROSA:     Perquè plores, amor meu?

JOAN:      No sé. De felicitat.

 

 

 

Galeria

No et cal

This gallery contains 1 photos.

        Encara torno a dir-te que et vull en aquest desert que és no tenir-te. Encara mostra un deix de somriure la meva ànima estesa davant teu, irradiada per la teva resplendor. Encara espero, com tantes vegades, un esqueix … Continua llegint

Galeria

Un petit foc encès

        Hi ha un petit foc encès que t’envolta i crema en tu. Una sensibilitat eriçada, que et fa somriure i sotsobrar. Quan parles sibilen les teves paraules i el moviment circumdant s’atura tot. I el teu cos és … Continua llegint