Falsa aparença

                                     Baixkir va mirar finestra enllà mentre el presentador anava reptetint el seu nom entre les ovacions del públic. Li tocava fer el discurs a ell després del recital del seus poemes i se sentia el cor tan petit que pensava que es desmaiaria.

     Per la finestra va veure els carros de cavalls que avançaven enmig del carrer obert entre l’espessa neu, i el fum dens que sortia dels narius dels animals. Ja era vespre i no hi havia ni una ànima al carrer, i darrere dels vidres de les cases es veien les resplendors de les llars de foc i dels llums d’oli. Al fons, fins i tot la creu de la catedral era coberta de neu. Li va venir una esgarrifança de fred.

     Entretant, l’acte avançava.

     —…perquè a la nostra comunitat de Verkhotur no hi ha hagut mai cap artista tan agosarat, cap poeta capaç de traspassar els límits del sentiment amb tanta sensorialitat,  expressió de la qual sens dubte el vehicle funicular ha estat la vivència profunda de l’amor més pregon…—continuava el presentador.

     Baixkir va sentir una punxada agredolça a l’estómac en sentir aquestes paraules. Tornaven a ser la confirmació que la font de la seva creativitat no era altra cosa que una forma d’ocultació dels seus fracassos amorosos.

    Ara ja era ja gran i vivia sol, i pel que feia a la seva vida real, no hagués desitjat res més que ser un home corrent, amb una dona que els vespres gèlids d’hivern mantingués encesa la llar de foc a la casa comuna.

     El presentador va acabar el seu discurs abrandat i, amb un respecte reverencial, li va cedir el lloc a tribuna.

     Amb un posat segur, que per fora amagava la petitesa del seu esperit, va fer un gest vigorós amb la mà per apaivagar l’eixordadissa d’aplaudiments.

     —Estimats conciutadans… —va llegir del full que portava escrit.

     Va pensar que per sort el seu discurs ja el tenia preparat, i el va llegir amb aparent fermesa i convicció, però només esperava el moment d’agafar la gavardina i sortir d’aquella sala plena a vessar de gent emocionada pel resultat del seu fracàs.