Boja per tu

   Al sofà encara hi ha la roba que em vas treure, i la bellesa del teu cos nu segueix fent tremolar el menjador de casa meva.

     Era a última hora d’una nit llarga, i jo, fascinada, no podia deixar de mirar-te mentre em parlaves. Tota jo respirava al vaivé de la teva onada, i el meu desig s’assolava, lligat i quiet, a punt d’un senyal per convertir-se en salvatge. Però no ens vam ni tocar, mentre el teu encís cremava com brasa.

     El rellotge marcava les tres de la matinada, i la teva veu calenta seguia fent avançar la nit, bella i una mica cansada per l’anhel de tantes moixaines només desitjades.

     Aquella nit havia canviat els meus plans, sense recança, pel plaer d’estar al teu costat. I tu, meravellosament, m’hi acceptaves.

     Havia començat com una nit llangorosa sota les estrelles solitàries quan inesperadament vaig trobar-te. Assegut a la barra del bar, prenies glop a glop una cervesa amarga. Va ser on vaig venir a buscar-te, com si m’hi empenyés el destí. Més tard, vaig convidar-te a venir a casa.

     Quan al meu menjador s’hi van fer les quatre llargues, et vas aixecar per anar-te’n. I aquell petó de comiat fet dolçament als llavis, petit, va desfermar una tendresa incomprensible.

*

     Em desperto plorant i les llàgrimes vessen com d’una font bullent. Somio que a la terra humida escric: amor, estic boja per tu. I em passo els dies esperant la nit, on torno i torno a buscar-te. Però t’he perdut. I la desesperança em cau damunt com runa.

     Sé molt bé que des d’aquest bar, on retorno, no puc arribar on ets tu, però dins la meva la meva copa veig reflectida la teva llum. I demano cervesa, per retrobar el teu gust. I la teva olor primordial resta en mi, mentre naveguen en el meu mar tots els filaments de la tendresa pura, que tu t’hi has deixat. Però, com et puc estimar, si de mi estàs tan lluny?

     Sé que em quedaré atrapada, èbria d’aquesta llum. I et cerco fins l’impossible per dir-te que estic boja per tu.