23 de febrer de 1455

     L’olor picant de la tinta omple tot el taller. Després de la intensa activitat del dia, per fi s’ha fet el silenci. La impressora ha aturat el seu suau grinyol i reposa amb el seu mecanisme eficient.

     És un vint-i-tres de febrer i, a aquella hora del crepuscle, Johannes Gutenberg, esgotat però amb el cor ple d’alegria, agafa amb la mà el darrer full imprès de la Bíblia.

     Emocionat, amb els ulls espurnejants de llàgrimes, s’allunya dels seus ajudants i s’acosta al llum d’oli. Acaricia el tacte suau del paper, amb la marca d’aigua d’un gotim de raïm, mentre repassa mentalment tot el cabal d’entrebancs i assajos que li han calgut per arribar a construir la impremta. Ha complert ja els 56 anys, i ara s’adona amb complaença que morirà havent dut a terme l’obra de la seva vida.

     A la claror del llum, la tinta lluu negra, intensa, brillant. Només ell sap com li ha costat trobar-ne la textura exacta perquè, amb els caràcters de metall que substitueixen els habituals de fusta, no s’escorregués. Amb la vista repassa la definició de cada lletra, de tipus gòtic, que apareix amb una impressió perfecta. Pensa que la tria d’aquest lletra ha estat un altre encert, ja que així el llibre imprès per mitjans mecànics té la mateixa aparença que un llibre manuscrit.

     Gutenberg, alhora, també es felicita per haver encertat una altra decisió difícil: la d’haver imprès el text de cada pàgina en dues columnes de 42 línies, que omplen amb harmonia el foli de mida reial i que deixen els marges precisos per al delicat treball dels dibuixants, ja emparaulat.

     El mestre respira fondo, satisfet. Amb el full encara a la mà, s’asseu davant la llar de foc. A través del temps, es veu vint anys enrere a Estrasburg, quan, amagant secretament la finalitat de les seves recerques, va encarregar la construcció d’una premsa al fuster Konrad Saspach. Torna a veure la cara de perplexitat de Saspach en ensenyar-li els plànols, amb les modificacions precises per adaptar l’estructura d’una premsa de vi al nou giny que fa temps que li ronda pel cap: un aparell ràpid i eficaç per imprimir llibres a gran escala, és a dir, la impremta tipogràfica que ara té al seu taller de Magúncia i que ja ha donat el primer i magnífic fruit. I mentre s’acosta a la taula d’impressor, amb tots els lligalls de la Bíblia ja impresos al damunt, recorda els anys d’Estrasburg com una època plena d’inquietuds i provatures febrils.

     Col·loca curosament al darrer full al lloc corresponent i pensa que potser hagués hagut de numerar-ne les pàgines. No vol ni imaginar la feinada que se li giraria en cas que se li esbarriessin, amb un plec de 1.275 planes dividides entre dos volums. D’altra banda, ara es penedeix que en tota la magna obra de la Bíblia el seu nom no figuri enlloc. Si ara fos a fer, la signaria, ja que s’adona aquesta impressió ja no pertany a una fase experimental del seu treball, sinó que es tracta d’una obra completa i acabada, d’una qualitat excepcional. Gutenberg s’apunta aquell dia com a data d’aniversari de l’assoliment del seu somni.

     Entremig de la seva satisfacció, però, un núvol negre ve a enterbolir-li el goig. Els costos del perfeccionament de la impremta i del procés de producció d’aquella obra s’han encarit de manera alarmant i, paral·lelament, han crescut fora mida els seus deutes amb el seu soci i prestamista, Johann Fust.

     Tanmateix, malgrat la seva situació de precarietat econòmica, no vol deixar-se aclaparar per cap pensament que pugui enfosquir la seva alegria.

*

     Entretant, els seus ajudants, retuts per un dia de feina esgotador, recullen les eines mentre xiuxiuegen alabances a la Bíblia acabada d’imprimir. Després, un a un es van traient el davantal i agafen els seus gruixuts abrics per marxar cap a casa, enmig de la neu.

     Una mica apartat del grup, davant el finestral que dóna a la banda del Rin, hi ha Peter Schöffer, cal·lígraf i estret col·laborador de Gutenberg.

     Interiorment satisfet de l’èxit de la impremta, Schöfer es felicita pel tracte que aquell mateix matí ha fet amb Johann Fust: adduint com a prova els deutes contrets, portaran Gutenberg davant els tribunals a fi de quedar-se amb el seu negoci, que albiren tan lucratiu.

     El mateix Schöffer desitja casar-se amb la filla de Fust com a mitjà per ascendir de classe social. Fa temps que treballa amb el  mestre i ha après tots els secrets de l’ofici d’impressor, ha participat en diverses assajos, i en nombroses ocasions ha aportat solucions tècniques encertades. Fins i tot la labor de fer els motlles de les lletres amb punxons ha estat ell qui l’ha duta a terme. L’ambició de Shöffer cerca frenèticament subterfugis per a la infàmia que és a punt de cometre.

     Així, aquell mateix vint-i-tres de febrer, dia en què Gutenberg celebra l’èxit de la seva empresa al seu taller de la Hof zum Humbrecht, ha fet conxorxa contra ell la pitjor traïció per part dels seus col·laboradors més propers, que just a l’any següent aconseguiran prendre-li el taller amb tota la nova tecnologia,  amén dels gairebé cinc milions de lletres i caràcters destinats a imprimir la Bíblia i els 180 volums de l’edició de l’obra, que ha vist la llum gràcies a la seva perseverança i al seu enginy.

     La impremta serà la gran revolució tecnològica que, de la seva mà, marcarà  a Europa la transició de l’Edat Mitjana al Renaixement.